ESQUADRA DEL CAPITA (1993)
"La tarde en la que unos leones merodearon por las calles de alcoy."
Per Vicente Vilaplana Ribas
Corria la primavera de l'any mil nou-cents noranta-tres, i en les Festes d'Alcoi capitanejava el bàndol moro la Filá Ligeros. El fester Juan Bordera Llorens simbolitzava, per segona vegada, la figura del cabdill Al-Azraq.
Uns guerrers tribals, caçadors de lleons, li acompanyaven com a tropes mercenàries per a ajudar-lo a reconquerir aquests que van ser les seues valls. Aqueixa vesprada del 22 d'abril tenia segell musulmà. A les quatre i mitja, es va escoltar una veu que deia “Va guió a cavall de la Filà Ligeros”, era el senyal inequívoc que anava a començar "L'Entrada de Moros”.
L'esquadra d'esclaus, lluïa un senyorial esbós d'estètica africana del dissenyador Alejandro Soler, el rematava un escut format pel cap d'un inquietant lleó. Hores abans, els dotze membres de l'esquadra ens havíem reunit, juntament amb alguns festers i amics, en un local, situat a la part alta del Carrer Sant Vicent, per a menjar, maquillar-nos i vestir totes les peces del vestit. En el menjar vam ser acompanyats per un il·lustre visitant, aquest era, l'Honorable President de la Generalitat Valenciana, Sr. Joan Lerma, el qual vestia el vestit de nostra Filà. Segons les seues paraules era la primera vegada que es vestia de fester. També van passar pel local Festers Ligeros de tota la vida, com Juan Abad “El correger” i la seua esposa.
A mesura que el rellotge marcava el moment de "l'arrancà” tot eren emocions i nervis entre els dotze components de l'esquadra. Conforme ens acostàvem al punt de partida,la gent que ens veia mostrava la seua sorpresa del vestit que lluíem.
A l'hora assenyalada estàvem en perfecte estat de revista i a punt d'efectuar "l'arrancà”. Darrere de nosaltres formava la Banda Primitiva d'Albaida al complet, la dirigia un nebot del Mestre Ferrero. Tornem a sentir la veu que ara diu; “esquadra de negres del Capità”, una esgarrifança recorre els nostres cossos. Javier Matarredona, membre de l'Associació de Sant Jordi, encarregat de donar l'eixida, en veure davant dels seus ulls la presència de l'esquadra murmura, “bonica estampa”. En aqueixos moments les timbales comencen a redoblar, Juan Abad, és el cap. Al seu senyal la Banda d'Albaida esquinça la vesprada amb les notes de la Marxa del Centenari del Mestre Blanquer.
La vesprada feia olor de perfum de sàndal i de llima. L'estretor i el pendent del carrer San Nicolauet així com la inigualable enramada li donen sabor de mesquita. Una catifa de confetis es prostra al nostre peus per a acompanyar-nos com si d'una catifa voladora es tractara, des de balcons i finestres ixen centenars d'acolorides serpentines. El públic assegut en les cadires s'alça al nostre pas dedicant-nos els seus aplaudiments i els seus “brau”. Davant de nosaltres un nombrós grup de fotògrafs feia difícil l'avanç del nostre cap batedor, José Giner, que amb mestratge guiava el seu cavall avançant la presència de l'esquadra a un públic expectant.
La vesprada estava tranquil·la, en arribar a l'altura de la “Font Redona” podíem contemplar el carrer de Sant Nicolau abarrotada de públic i al final de la mateixa podíem veure l'Alcazaba, mut testimoni de tantes vesprades de Festa abrilenca. Quan entrem al carrer de Sant Nicolau, la Banda d'Albaida fa sonar les notes musicals de la marxa mora del Mestre Blanquer “Tardes de Abril”, xicotet poema simfònic que representa la devoció i la tradició de la Festa
La Festa d'aquest poble és un romanç, una llegenda rica en poesies. La vesprada avançava amb lentitud. "L'estret Sant Nicolau, llarg, empinat, envelada amb llums d'or vell, és llit de bombetes que il·lumina la sorpresa arabesca del festeig” (1) En apuntar-nos al Cantó del Pinyó vam poder veure la Safata repleta de públic. Un testimoni de pedra ens contemplava i ens va donar la benvinguda fent sonar el seu melòdic conjunt de campanes. Des de la Santa María fins a la Xiqueta María, passant per San José, Crist Rei, Verge del Pilar, Sant Jordi i San Mauro. Campanar del meu Poble que bé sonen les teues campanes”. (2)
Després de passar per davant de l'Ajuntament i de la tribuna d'autoritats donem la volta al Cantó del Pinyó i encarem el carrer de Sant Llorenç, el sol en aqueixos moments brillava amb força, perquè no volia perdre's l'espectacle, abans de posar-se per la Serra del Carrascal. En arribar a l'altura de la Casa de la Cultura, antic edifici del Banc d'Espanya, enfoquem l'últim tram de la nostra entrada, l'avinguda del País Valencià està repleta de públic que en la seua majoria és forà. En arribar a l'altura de les tribunes el públic allí acomodat queda sorprés de la nostra Esquadra. En arribar a l'altura del Carrer de Santa Lucia rebem els últims aplaudiments provinents dels nostres amics i Festers de la Filà. La timbala deixa de replicar, tot ha conclòs. Des de llavors, ja mai més uns lleons van rondar pels carrers d'Alcoi.
Aquest articule està dedicat als 12 Festers que vam tindre l'honor de realitzar l'Esquadra d'Esclaus del Capità Moro de l'any mil nou-cents noranta-tres.
Tárrega, octubre de 2007
___________________________________________________________________________
(1): Antonio Candela.
(2): Gonzalo Cantó Vilaplana
