CAPITÀ 2007

A les cinc menys cinc minuts es dona l'ordre. El Sergent Major obri el festeig, els trompeters de l'Islam anuncien a la vesprada la teua presència Capità.

El guió de la *Filà, revestit d'un mantell blau per a aquesta Capitania, desfila en primer lloc.

 

El portador del mateix és el fester Miguel Doménech Abad, Miguelín, porta com a escorta a dos tuaregs. Tretze guerrers a cavall, vestits de negre rigorós amb un espectacular turbant i faixa de la Filà que la representen, són els portadors dels guions de les restants Filaes del bàndol moro. Tanca aquesta primera escena de l'ostentació quatre tuaregs amb l'emblema de la Capitania.

Darrere d'ells l'Esquadra de blancs. El cap de l'arrancà és Vicente Cortés. Els timbals comencen a repicar i “Als Ligeros” sona per a l'ocasió. Darrere desfila el llevat fester de la Filà, els xavals compleixen amb nota la seua obligació.

 

Una nova escena apareix. Un grup de la infanteria del Capità comença a desfilar. Darrere d'ells apareixen dos genets sobre dos cavalls àrabs fent una exhibició de domatge de cavalls. Un grup de guerrers Tassili coberts amb turbants de metall i plomes i que es fan acompanyar de grans llances escorten a un gran Ariet, que simula el cap d'un cavall, cavall que vol representar l'escut heràldic de la Filà. Aquest ariet és arrossegat per soldats aragonesos. Darrere els segueix una carrossa amb dues grans timbales que donen pas a l'escut heràldic de la Filà modelat en arena del desert del Magreb. Un grup de guerrers Hadejái escorten l'escut.

La primera coreografia apareix a continuació. És el ballet de Virginia Bolufer la que dona vida a un "Miratge”. Sobre una carrossa que representa l'arena del desert i una palmera verda. Un conjunt de ballarines format per tres grups, unes representant l'arena, unes altres representant el tronc i l'últim representant les fulles de la palmera, donen vida a aquest miratge sensual que serveix per a desorientar i desconcertar a l'enemic. El Taller de Música Castell Vermell d'Ibi els acompanya, interpreten “Miratge”, partitura escrita per a l'ocasió.

 

Davant del Capità, arranca la seua guàrdia personal. El primer a cavall, darrere li segueixen quatre cavallers a lloms de dromedaris i a aquests una carrossa amb deu emirs més. Llueixen vestits amb tonalitats verdes, brodats amb fil daurat, capa de color negre i turbant verd amb incursió de metalls.

 

Immediatament després de la carrossa dels cavallers apareix el cavall de respecte del Capità. Darrere del cavall comença a avançar els seus primers metres la carrossa que representa un fèrtil oasi Sobre ella es troba El Capità del bàndol moro, el fester que representa el càrrec és Rafael Jiménez Doménech. En aquestos moments la Unió Artística Musical d'Ontinyent comença a sonar, interpreten la marxa mora “Reige”, escrita en la dècada dels 60 per José María Ferrero. Una forta ovació li dedica el públic concentrat en el partidor.

 

 

 

El Capità lluïa un vestit dissenyat per l'escultor alcoià Ismael Llorens, vestia teles nobles de color beix clar, evocant les arenes del desert, l'interior de les bocamànigues eren de color salmó suau, en el turbant, també en color beix, lluïa un elm daurat. El vestit estava rematat per una capa de color marró brodada en fil d'or. En el centre, travessant la faixa, lluïa una gran daga granadina.

 

Darrere li segueix el seu seguici, el mateix està format per les seues filles, Paula i Amira, les mateixes desfilen en una carrossa tirada per una quadriga de cavalls, a les mateixes els acompanya una guàrdia infantil.

 

 

Després apareixen les Dames de la Favorita, llueixen un vestit que predomina el color blau i desfilen en una carrossa simulant un jardí àrab. I arriba la primera Kadín, la Favorita del Capità, Cani Vidal Andreu, les teles i colors del seu vestit són similars a les del seu senyor. Desfila sota una carrossa en forma d'arc. La Favorita es fa acompanyar per la Banda Unió Musical de Palomar que interpreta la marxa “Xavier el Coixo”.

 

Després de passar la Porta de la Felicitat, arriba davant nosaltres una segona coreografia que representa la Dansa del Te. Està inspirada en les tres preses. La primera amarga com la vida. La segona intensa com l'amor i la tercera dolça com la mort. La coreografia la interpreta el ballet de Virginia Bolufer i sona la composició, estrenada per a l'acte, “Zalaza”.

 

Seguint amb el seguici del Capità, apareix una carrossa que simbolitza els jardins on resideix la mare del Capità. L'acompanyen les seues dames Omeyas.  Ja tancant el seguici, ens trobem amb una carrossa que representa la casa d'un ric mercader. En el seu poder obrava un llenç que li va entregar l'últim ligero. El mateix representa la llegenda de l'Escut Heràldic de la nostra Filà. Darrere unes dones Suyidats, "Senyores del Jardí de les Aromes” provinents de Medina Azahara, reparteixen pergamins amb la llegenda al públic.

 

Però encara faltava l'últim plat fort. L'esquadra d'esclaus. Mai més ben dit. Jordi Sellés, autor de l'esbós, no cabia dins de si. L'esquadra d'una espectacularitat sorprenent, ens transportava a una imatge d'africa en el sentit més clàssic del disseny fester alcoià per a les denominades “esquadres de negres”. El disseny del vestit amb grisos, rojos, ocres i verds no feia preveure l'impacte d'uns caps camuflats de les quals penjaven uns ullals que encara els donava un major impacte. El vestit era rematat per uns collarets i granadures multicolors. Els sons d'una atrevida marxa mora titulada “Abencerraig” del compositor Saúl Gómez Soler i interpretada per la Banda del Campello.

 

Darrere una carrossa amb les esposes dels esquadrers, amb un vestit del mateix port, tancaven l'estampa.

A les set i quart de la vesprada, el cop de la Filà, el fester Pedro Gisbert Pamplona finalitzava el recorregut. La Filà en ple l'esperava.